La música de marea.

La música rock, o Rock (o Rock and roll, segons alguns) és un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui en dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.
La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.

la cançó mes votada de marea és:

CORAZÓN DE MIMBRE!

Quieto parao, no te arrimes, ya son demasiados abriles
para tu amanecer desbocao, mejor que me olvides,
yo me quedo aquí a tender mi pena al sol
en la cuerda de tender desolación,
luego empezaré a coser tequieros en un papel
y a barrer el querer con los pelos de un pincel..
Y en cuanto acabó de zurcir las heridas de
las noches mal dormidas llegué yo
y le llené de flores el jergón para los dos,
sin espinas, de colores, que se rieguen
cuando llore y cuando no, las sulfatamos
con nuestro sudor,
y me confesó, cuando quieras arrancamos que
en las líneas de la mano lo leyó,
que se acabó el que la quemara el sol,
pero se asustó, ¡como te retumba el pecho!,
tranqui, solo es mi maltrecho corazón,
que se encabrita cuando oye tu voz,
¿qué coño le pasara que ya no sale a volar ?
¿tal vez le mojó las plumas el relente de la luna?
le volvió loca el sonío de las gotas de rocío
cuando empieza a clarear y aún no se ha dormío
Y me enamoró, aunque era un hada alada y
yo seguía siendo nada no importó,
eramos parte del mismo colchón
hasta que juró,"nos querremos mas que nadie
pa que no corra ni el aire entre tu y yo",
sentí que me iba faltando el calor,
Le hizo un trato al colchón, con su espuma se forró
el corazón, que anoche era de piedra y al alba era
de mimbre que se dobla antes que partirse...
Amaneció, la vi irse sonriendo, con lo puesto,
por la puerta del balcón, el pelo al viento
diciendome adiós, porque decidió que ya
estaba hasta las tetas de poetas de bragueta y revolcón,
de trovadores de contenedor.

poesias de kutxi.

En sueños ando surcando espaldas,
todas en una la tuya son,
ondulándose como el trigo,
hasta en pedregosos caminos
cimbreando la cintura,
haciendo un sexuado destino,
un dibujo de la penumbra,
en él alambro el desatino
de quererte hasta la muerte
ó por lo menos hasta el alba,
y con mis malos despertares olvidarte
cuando quiera ó cuando pueda
mientras vadeo los ríos,
los de siempre,
los de nunca,
de tus sueños,
de los mios.


Todos los poetas muertos
se clavan las uñas
en las manos
y muerden el terciopelo
de sus ataúdes
cada vez que me siento
en la mesa de la cocina
ante un folio en blanco
y afilo mi lápiz
con el cuchillo
de cortar
el pan.

Discos i cançons.

1999- La patera.
(Marea, Ya lo dijo Camarón, Trasegando, No quiero ser un poeta, Despellejo, Quejós, lija y terciopelo, Como quiere tu abuelita.)
2000- Revolcón.
(Barniz, Incandescente, Amor temporero, Corazón de mimbre, El perro verde, Duerme conmigo, Canto de tierra seca 1, Canto de tierra seca 2, Prima tristeza, Mojama.)
2002- Besos de perro.
( Romance de José Etxailarena, El rastro, La luna me sabe a poco, A la mierda primavera, En tu agujero, Manuela canta saetas, Alfileres, Me estoy quedando solo, Venas con humo y palabras, Como el viento de poniente, pan duro.)
2004- 28.000 puñaladas.
(La rueca, A caballo, Virgen del fracaso, Con la camisa rota, Latido jondo, El hijo de la Inés, Dos alpargatas, Como los trileros, Ciudad de los gitanos, Al culo de una lombriz, Que se joda el viento.)
2007- Las aceras están llenas de piojos.
(Entre hormigones, Aceitunero, Por cuatro perras, El trapecio, Mierda y cuchara, Mil quilates, Petenera, Nana de quebranto, Me corten la lengua, La hora de las moscas, Los mismos clavos.)

Kutxi Romero.

José Carlos Romero Llorente conegut com Kutxi Romero es un music i poeta Espanyol, vocalista i compositor del grup Marea.
Nascut el any 1975 a Berriozar (Navarra). En acabar els seus estudis a la localitat natal, passa a treballar de manobre. Allí es on fa amistat amb els que posteriorment seran els membres de Marea: El Pinyas, Alén o Kolibrí.
Les inquietuds de Kutxi per el rock & roll de grups com Barricada i del seu amor per la poesia van ser fortes des de la seva joventut. Per això, l’any 1999 publica el seu primer llibre de poesia. Paral•lelament , el grup Marea publica el seu primer disc, “La Patera”.
Amb Marea publica dos discos, “Revolcón” i “Besos de perro”. En quant a la seva carrera de poeta, publica “El sumidero” al 2001, amb el pseudònim de José Etxailarena, i “poémas indómitos” al 2003.
El 2004 va publica un llibre anomenat “León manso come mierda” que recopilava totes les seves publicacions anteriors. Al mateix temps amb Marea publicava “28.000 puñaladas”.
Al llarg d’una gira Kutxi va tenir dos problemes: el primer, va ser la seva adició a l’alcohol. Va estar apunt d’apartar-se dels escenaris. El segon, va ser un accident succeït durant un concert a Lleida, que li va provocar una rotura de braç, i el va obligar a aplaçar la gira. Kutxi decideix apartar-se de la música durant un temps. En aquell període es centra a escriure una novel•la. En aquell mateix any kutxi i el seu grup publiquen el seu cinquè disc, Las aceras están llenas de piojos.

UNA MICA D'HISTÒRIA.

Marea és un grup de rock navarrès de Berriozar, format el 1997 per Kutxi Romero.
Cap a l'hivern de 1997, Kutxi decideix formar un grup propi de pur rock and roll, després d'haver format part de diverses bandes de punk. Decideix cridar a Alen Ayerdi, no dubta en unir-se al projecte de Kutxi, malgrat estar-ne ocupat amb un altre. Contacta amb Edu Beaoumont, no havia tocat anteriorment en cap grup, però Kutxi li insisteix a formar part del grup com a baix. Accedeix i fa que Kutxi conegui a César Ramallo, que després seria un dels guitarristes de Marea. David Díaz, entra al grup com a reforç per als altres quatre membres.
Al principi, el grup s'anomenava "La Pastera", però en anar a registrar el nom de la seva banda per llançar el seu primer disc titulat "Marea" es van assabentar que ja existia un grup amb el nom "La Pastera". Com que no els van poder convèncer perquè els cedissin els drets van intercanviar els noms del grup, es va passar a dir Marea, i el disc "La Pastera". Amb nom i disc, Marea inicia una petita gira amb el grup sevillà Reincidentes.
Després de problemes amb la discogràfica internacional, en troben una altra de Pamplona, anomenada GOR Discos i comencen a preparar el seu segon disc: Revolcón. El dia 15 de setembre del 2000 surt al carrer Revolcón.
Després de 5 anys sense descans s'adonen del desgast i el cansament que en ells havia provocat tot l'esforç, de manera que decideixen donar una pausa a la seva trajectòria com a grup i plantejar el futur de Marea. El dia 28 de desembre del 2002 es va triar com últim concert de la gira 2002. Aquest dia, es van acomiadar dels escenaris temporalment.
Decideixen muntar el seu propi estudi i començar a compondre cançons per a un quart disc sense pressions ni normes. En tot l'any 2003 van compondre 12 cançons, però d'acord amb la seva filosofia del respecte al "rokanrol" i el seu amor pel que feien. A l'octubre d'aquest any s'acaba el disc i el local d'assaig. I el 9 de desembre del 2003 van començar a gravar el seu quart disc: 28.000 punyalades
Després d'una gira, passant per tots els punts d'Espanya la banda decideix prendre's un descans. Al març de 2005 decideixen retirar-se del directe, però a l'abril del 2006 mitjançant un comunicat en la seva web, Kutxi anuncia la tornada als locals d'assaig de la banda. Després de diversos mesos, Marea es torna a ficar en l'estudi d'enregistrament, aquesta vegada en els estudis R-5 que no són altres que el local on assagen, el soterrani de la casa de Alen. El seu últim disc va sortir a la venda el 24 d'abril de 2007 amb el nom de Les voreres estan plenes de polls
el 4 de desembre del 2007 surt a la venda el recopilatori Coces a l'aire: 1997-2007 per a celebrar els seus deu anys.